L’Espai Natural Serra de Sant Gervàs

Conjunt orogràfic notable, representant de les serres pre-pirinenques interiors més occidentals de Catalunya. Presenta un interès particular per entrar en contacte amb les muntanyes de l’Alta Ribagorça, últimes digitacions del Pirineu aixial, de les quals se’n separen per la vall de Llevata.

Sistema calcari d’una certa complexitat tectònica, amb cims que sobrepassen els 1.800 m. Els vessants sud i sud-oest de la serra presenten fortes pendents amb cingleres ben manifestes, mentre que les vessants septentrionals són molt més suaus.

El paisatge és predominantment submediterrani, i una gran part del país correspon al domini de la roureda seca de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis). Les boixedes, amb una significació especial, ocupen grans extensions de la serra i són la unitat de vegetació dominant. La presència d’alguns elements centreuropeus i subalpins a les obagues i nivells culminals enriqueixen llur diversitat paisatgística.

De la fauna sobresurt el domini de les espècies associades als cingles rocosos, principalment els ocells rapinyaires necròfags i els còrvids. En aquests mateixos biòtops es localitzen alguns invertebrats singulars com el mol·lusc endèmic, (Xeroplexa ripacurcica).